la veu de mallorca

Ara està sonant...

Problemes per escoltar-nos?

Descarrega't els programes

Propers programes

Agenda

  • col·labora!
  • joves
  • illacrua
  • racocatala
  • lligat
  • elmirall
  • lanostratv
  • canalcover
  • transport
  • ambtu

Vídeos

    Primer video-clip del disc "Versos i Acords", de Narcís Perich 12-03-2010 "De parar i desparar taula" , poesia de Maria-Mercè Marçal musicada per Narcís Perich al disc "Versos i Acords" (Picap).

    Narcís Perich: veus, guitarra, piano, teclat i pandereta
    Emili Cuenca: violí
    Marc Renau: violoncel
    Davit Bayés: baix elèctric
    Xavi Soler: bateria

    www.narcisperich.com
    http://www.myspace.com/versosiacords
    http://www.myspace.com/narcisperich

    Videoclip d'Idoia Perich i Irina González


    Amor, saps?, tot avui, la meva porta
    frisant per fer-te pas s'obria sola.
    S'han omplert de viandes plats i taula.
    Tot resplendia en els cristalls de l'aigua.
    El julivert s'ha refet. (El rellotge
    toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,

    avui no sembla la mateixa casa.
    Creix l'orenga i s'enfila per la porta.
    La fruita accepta el repte del rellotge.
    (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!)
    A l'aigüera vessunya un somni d'aigua
    i plou desig a raig sobre la taula.

    Amor (Les set: no véns. Sota la taula
    s'amaguen els neguits: Fora de casa,
    la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua
    acaronant rajoles! Pany i porta
    com floriran quan tu arribis! Sola-
    ment vull que calli aquest rellotge.

    Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge
    que amb minuts i segons paro la taula.
    Toco les vuit i, del cap a la sola
    de la sabata, sento que la casa
    ja no sé si és meva. Per la porta
    fuig, enyorat, el cor desfet de laigua.

    Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua
    gebrada a les agulles del rellotge.
    Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta.
    Per encobrir neguits ja no tinc taula.
    Trenco el mirall i em rediu que sóc sola.
    Puja el desig i clivella la casa.

    Per les escletxes, veus?, fujo de casa,
    raiera d'aquest foc que invoca l'aigua.
    (Vindràs quan morirà l'hora més sola?)
    La fruita perd l'aposta amb el rellotge
    i la tardor fa el ple damunt la taula.
    Res no troba sortida per cap porta.

    La nit truca a la porta i ve ben sola:
    Desparo taula i nego dins de l'aigua
    desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.

Veure el llistat de tots els vídeos

www.somiseremradio.cat

info@somiseremradio.cat