Primer video-clip del disc "Versos i Acords", de Narcís Perich 12-03-2010"De parar i desparar taula" , poesia de Maria-Mercè Marçal musicada per Narcís Perich al disc "Versos i Acords" (Picap).
Narcís Perich: veus, guitarra, piano, teclat i pandereta Emili Cuenca: violí Marc Renau: violoncel Davit Bayés: baix elèctric Xavi Soler: bateria
Amor, saps?, tot avui, la meva porta frisant per fer-te pas s'obria sola. S'han omplert de viandes plats i taula. Tot resplendia en els cristalls de l'aigua. El julivert s'ha refet. (El rellotge toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa,
avui no sembla la mateixa casa. Creix l'orenga i s'enfila per la porta. La fruita accepta el repte del rellotge. (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) A l'aigüera vessunya un somni d'aigua i plou desig a raig sobre la taula.
Amor (Les set: no véns. Sota la taula s'amaguen els neguits: Fora de casa, la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua acaronant rajoles! Pany i porta com floriran quan tu arribis! Sola- ment vull que calli aquest rellotge.
Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula. Toco les vuit i, del cap a la sola de la sabata, sento que la casa ja no sé si és meva. Per la porta fuig, enyorat, el cor desfet de laigua.
Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua gebrada a les agulles del rellotge. Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta. Per encobrir neguits ja no tinc taula. Trenco el mirall i em rediu que sóc sola. Puja el desig i clivella la casa.
Per les escletxes, veus?, fujo de casa, raiera d'aquest foc que invoca l'aigua. (Vindràs quan morirà l'hora més sola?) La fruita perd l'aposta amb el rellotge i la tardor fa el ple damunt la taula. Res no troba sortida per cap porta.
La nit truca a la porta i ve ben sola: Desparo taula i nego dins de l'aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.