Som i serem ràdio

Qui som

La plataforma

Davant la decisió del Govern de les Illes Balears, presidit pel Partit Popular i anunciada pel conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, de tancar l'emissora Somràdio, les persones adherides a la plataforma Som i Serem manifestam que:

1. Des de la seva creació, Somràdio ha tingut un paper fonamental com a plataforma de promoció d’autors i intèrprets de les Illes Balears, de tots els estils i gèneres, i ha estat una eina clau en la difusió de la música feta en la nostra llengua. Així mateix, ha acomplert amb professionalitat i rigor les tasques informatives pròpies d’un mitjà de comunicació públic i s’ha convertit en un referent per a molts de ciutadans de les Balears, amb uns índexs d’audiència que en alguns moments han fregat els 20.000 oients. Si s’arriba a consumar el tancament de l’emissora, no només desapareixerà l’únic mitjà radiofònic que emet en
llengua catalana per al conjunt de les Balears, sinó que, a més, els creadors musicals de les nostres Illes ho tindran molt més difícil per fer arribar el seu producte a la societat. Aquesta situació perjudicarà tots els elements vinculats a la indústria discogràfica de les Balears: autors, intèrprets, estudis d’enregistrament, etc. I també la producció cultural en general, atès que Somràdio fa promoció de totes les manifestacions artístiques i culturals a través d’entrevistes, convocatòries (d’exposicions, representacions teatrals, cinema…), espais monogràfics…

2. El fet que Somràdio emeti sense la cobertura legal adequada no en justifica el tancament. L’adopció d’una mesura tan dràstica només s’entendria en el cas que Somràdio suposàs una competència deslleial per a les emissores comercials; no és el cas, però, ja que Somràdio només emet publicitat institucional.
D’altra banda, la justificació del tancament per raons legals topa amb la legislació en matèria lingüística, d’acord amb la qual el Govern hauria de mantenir l’emissora en funcionament. Tancant Somràdio, l’executiu incompliria, entre d’altres, els articles 3, 13 i 14 de l’Estatut d’autonomia i els articles 2, 4, 27, 29 i 31 de la Llei 3/1986, de normalització lingüística a les Illes Balears. Un Govern que assumís plenament els seus deures legals en matèria lingüística, en lloc de tancar Somràdio, hauria de fer les gestions necessàries davant el Govern espanyol per solucionar els problemes de cobertura legal de l’emissora.

3. L’argument que amb el tancament de Somràdio el Govern estalviarà 151.000 euros es converteix en un insult a la intel·ligència i a la dignitat de la ciutadania si tenim en compte que el mateix Govern que esgrimeix aquest argument té previst, per exemple, invertir 1,4 milions en la delegació territorial de RTVE, 4 milions en l’adquisició de Costa Nord i 6 milions en un equip ciclista.

4. El tancament de Somràdio suposarà l’acomiadament dels més de deu professionals que hi fan feina com a redactors, locutors o tècnics. La destrucció dels llocs de feina d’aquestes persones per part del Govern resulta difícilment justificable si es té en compte que l’executiu inverteix importants quantitats de doblers en mitjans de comunicació aliens a l’Administració autonòmica i que ja es financen a través dels pressuposts de l’Estat. 5. En un estat modern i pretesament democràtic, la societat civil no pot consentir les dues fases de censura que ha aplicat el Govern sobre Somràdio: primer prohibint cançons i suprimint o modificant notícies, i llavors directament tancant l’emissora.

Manifest del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears

També pel seu interès, reproduïm el manifest redactat des de l’SPIB. Periodistes contra la mort de Som Ràdio.

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) que és part de la Federció de Sindicats de Periodistes FeSP, té el deure de denunciar que el Govern de les Illes Balears del PP, amb el tancament de Som Ràdio i l’acomiadament de 10 professionals de la seva plantilla, executa un acte que afecta brutalment a la llibertat d’expressió.

La mort d’aquest mitjà retalla la pluralitat informativa, ignora els drets dels treballadors –la política de foment del treball dels joves-, i desdiu greument el procés legal de normalització de l’ús de la llengua catalana, a més de la producció i difusió de la seva música. El poder vol justificar-se i al Parlament ha dit que la ràdio és il·legal i il·legalitzable, pirata..

No ho volem consentir en silenci i aquí deixam en nostre nom perquè consti la nostra protesta.

A més, l’SPIB ha impulsat una recollida de signatures en el sector del periodisme en protesta pel tancament de Som Ràdio, les quals seran lliurades al conseller de Cultura, Francesc Fiol.

Manifest dels treballadors de Somràdio

Pel seu interès, reproduïm el manifest que han redactat els periodistes, locutors i tècnics de Somràdio:

L’actual Govern de les Balears ha decidit tancar Somràdio.

D’aquesta manera quedam al carrer 11 treballadors, que no hem rebut cap mena d’explicació. L’únic que diuen és que és una ràdio “il·legal” i “il·legalitzable”, perquè és el que va anunciar el conseller d’Educació, Francesc Fiol públicament al Parlament.

A la ràdio, però, no ha vengut ningú ni de la Conselleria ni del COFUC a explicar-nos personalment quin era exactament el problema: ni quina llei vulnera ni quines passes han fet per trobar alguna solució. Només sabem, a través de la direcció de l’emissora, que abans de final d’any, sense data determinada, els treballadors de Somràdio ja no tendrem feina.

Denunciam la desinformació total i la manca de consideració com a treballadors i com a persones que hem patit des del canvi de direcció. Pensam que la forma d’actuar dels actuals responsables de Somràdio ha tengut com a objectiu que no ens poguéssim defensar i que tancàssim la boca fins al final. Però ja no callarem.

Us demanam el vostre suport en totes les accions i mobilitzacions que organitzem a partir d’ara, i us pregam que doneu a aquesta notícia la màxima difusió. Somràdio som:

Pep Lluis Fornés
Patrícia Fuster
Toni Fuster
Noemí Garcies
Adrià Martí
Llorenç Oliver
Pilar Rubí
Margalida Seguí
Pep Suasi
Paco Valdés
Aina Núñez

S’han adherit, fins, ara al manifest per la continuïtat de Somràdio:

Xocolat, Blau, STEI-i, Obra Cultural Balear, Joves de Mallorca per la Llengua, Alternativa per Mallorca, Moviment d’Escoles Mallorquines, Associació de Premsa Forana de Mallorca, IES Sineu, Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans, Bloc d’Estudiants, Voluntariat Lingüístic de la UIB, Associació d’Amics i Víctimes del Còmic, APECAT, Músics per la Llengua, Consell d’Estudiants de la UIB, Consell de Joventut de les Illes Balears, CCOO-Illes Balears, USO-Illes Balears, Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, UGT-Balears, Unió de Pagesos de Mallorca, Unió Obrera Balear, Federació d’Associacions de Veïns de Palma, Noctàmbuls Teatre, CSC-Intersindical, Titoieta Ràdio, Club d’Opinió Arnau de Vilanova, Associació Cultural Udol, Centre d’Estudis de l’Esplai, Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, Castellers de Mallorca, Agrupament Escolta Perot Guinarda, Ràdio Arrels, Federació en defensa de la llengua i la cultura catalanes a la Catalunya Nord, revista Ordint la trama, Unió Excursionista de Catalunya-Barcelona, Associació de Veïnats Universitat Zona Alta de Lleida, Pub Blau de Portocolom, Aigües de Son Sard S.A., JEN-PSM, PSM, DIALMA S.A., Entesis Technology S. L., Federació de Música i Ball Mallorquí, Associació d’Activitats Culturals «El Progrés» d’Inca i 1800 persones més… fins ara.

Història de Som ràdio

Després del resultat de les eleccions autonòmiques de maig a les Balears, amb la victòria per majoria absoluta del PP encapçalat per Jaume Matas varen arribar mals temps per tot allò que sonàs a cultura i a català.
Matas dictà el tancament de SOM Ràdio, lúnica emissora que emetia en català per a totes les Illes Balears.

SOM Ràdio s'havia creat l'any 2000, a iniciativa de la conselleria d'Educació i Cultura del Govern de Progrés. La intenció era clara: ajudar en la tasca de la normalització lingüística i com a plataforma de promoció d'autors i intèrprets de les Illes Balears, convertint-se des del primer dia en l'únic mitjà radiofònic que emetia en llengua catalana per al conjunt de les Balears, al temps que omplia el buit històric d'una ràdio pública a les illes.

Malgrat els canvis en la seva programació durant els seus anys d'existència, els darrers mesos d'emissió mostren una ràdio amb una programació variada i de qualitat, amb uns índex d'audiència que en alguns moments arribaven als 20.000 oients.

El 13 de novembre de 2003, el conseller d'Educació i Cultura del Govern Matas, Francesc Fiol, anunciava al Parlament la decisió de tancar SOM Ràdio. Els motius exposats pel govern foren: la manca de cobertura legal adequada (tot i que SOM Ràdio no suposava una competència deslleial per a les emissores comercials, ja que només emetia publicitat institucional) i l'estalvi pressupostari, malgrat que el pressupost anual de l'emissora era de 151.000 euros: una minúcia si ho comparam amb els 4 milions que costà l'adquisició del centre cultural de Michael Douglas, o els 6 milions que costà el patrocini de l'equip de ciclisme Illes Balears-Banesto.

A finals de novembre de l'any 2003 es creà la plataforma SOM I SEREM RÀDIO, per la continuïtat de SOM Ràdio. La plataforma estava formada pels treballadors de la ràdio, en col·laboració amb institucions i organismes del món de la cultura.
El divendres 28 de novembre es va fer la darrera emissió en directe. A partir d'aleshores, un ordinador continuà amb la programació musical fins que el 31 de desmbre s'aturaren definitivament les emissions. Onze persones quedaren sense feina. El 10 de desembre s'havia fet una concentració davall el local de l'emissora a Palma, convocada per la plataforma per denunciar les intencions del Govern Matas.

La Plataforma per la continuïtat de SOM Ràdio es va presentar públicament el dia 3 de desembre de 2003. Va començar amb una campanya de protesta contra la decisió del Govern de tancar la emissora. El cantautor Suso Reixach, portaveu de l'entitat, acompanyat per representants d'entitats socials, defensà el paper de SOM Ràdio com a plataforma de promoció d'autors i intèrprets de les Illes, i afirmà que "ha estat una eina clau en la difusió de la música feta en la nostra llengua".
Segons el portaveu, SOM Ràdio s'havia convertit en un referent i, en alguns moments, havia tingut més de 20.000 oients. "Amb SOM Ràdio no només desapareix l'únic mitjà radiofònic que emet en llengua catalana per al conjunt de les Balears, sinó que a més, els creadors musicals de les nostres Illes ho tindran molt més difícil per fer arribar el seu producte a la societat i es perjudicarà tota la indústria discogràfica balear".

La Plataforma apuntà que el tancament de l'emissora topa amb la legislació lingüística vigent. La Plataforma denuncià "les dues fases de censura que ha aplicat el Govern sobre SOM Ràdio: primer prohibint cançons i suprimint o modificant notícies, i llavors tancant l'emissora"; i creu "injustificable" l'acomiadament de les onze persones que hi feien feina.
D'altra banda, Miquel Àngel Sancho, de Produccions Blau, una de les principals discogràfiques de les Balears, recordà que "fins fa uns mesos SOM Ràdio era l'única finestra o altaveu pels autors i intèrprets balears. La música de les nostres Illes, de tots els estils, comptava, quasi exclusivament, amb aquest mitjà per a la seva difusió, ja que les altres ràdio-fórmules atenen llistes i títols, fets des de les seves centrals". Sancho alertà que "els músics, autors, cantants, grups, estudis de gravació i discogràfiques, ja no poden comptar amb la promoció que significava aquest mitjà, per cert, que fins fa uns mesos tenia una gran audiència". Per aquests motius, el productor demanà "una contestació col·lectiva".

La Plataforma SOM I SEREM RÀDIO va posar en marxa una campanya de recollida de fons a través de la venda d'uns bons d'ajut, de la venda d'un CD de suport amb la participació de 15 cantants i grups:

ANTÒNIA FONT
ELS PETS
AMB UNA MICA DE SORT
JA T'HO DIRÉ
MESCLAT
TOMEU PENYA
MÚSICA NOSTRA
S'ALBAIDA
BIEL MAJORAL
FORA DES SEMBRAT
STOCK DE ROCK
JOAN BIBILONI
MENAIX A TRUÀ
OPRIMITS
INVENTARI

També la cantant Maria del Mar Bonet va donar a la plataforma dos dibuixos originals, els quals es varen reproduir a unes camisetes què, a més de fer publicitat de la campanya, servien per recaptar fons.

A mitjans de 2006 començà a emetre Som i Serem Ràdio a través d'internet, a la web www.somiseremradio.cat.

Finalment, després de tres llargs anys de feina, el 31 de desembre de 2006 començàren les emissions regulars de Som i Serem Ràdio.